SETMANA HORRIBILIS... PERÒ MOLT HORRIBILIS !!!

Alguna vegada us ha passat que durant un temps us surt tot malament? Em refereixo a que us surti TOT malament, en un breu espai de temps. Segur que si, pensareu, però, després de llegir aquesta entrada, crec que no n'estareu tant segurs de que la llei de Murphy s'hagi manifestat amb la mateixa força i mala llet en el vostre cas, i si no us ho creieu...

El dijous 25 de novembre tornant de la feina, de Valls a Montblanc, el meu VW Polo va dir prou. Vaig poder arrivar a casa de qualsevol manera, però un cop portat al taller, el diagnòstic va ser clar: l'injector-bomba nº2 i el cablejat dels injectors... més o menys 700 euros.

Sort que tenim la furgoneta, la meva vella però robusta i sempre fiable Mercedes Sprinter, amb la qual vaig poder anar a treballar divendres, dilluns, dimarts, dimecres... ai el dimecres ! dimecres dia 1 de desembre, a les 6:45 del mati vaig aparcar a la zona on aparco normalment, al mateix costat que els altres cotxes, que més tard em deixarien sol, al costat equivocat... i és que el detall del dia 1 no era banal i em vaig veure recompensat amb una multa de 100 euros, després del descompte "pronto pago" !

Ah ! oblidava dir que per primer cop l'alegria de la victòria del Barça sobre el Madrid (per un magnífic i històric 5-0) el dia 28 de novembre, em va durar molt poc, doncs cinc minuts més tard de sortir del bar amb en Julian, vaig atropellar un pobre gos que caminava pel mig de la carretera. No vaig poder fer res per evitar-lo, i encara vaig tenir sort de no patir un accident.

Doncs si, sort que tenim la furgo, perquè el dijous 2 de desembre pujant el Coll de l'Illa a les 6:40, anant a treballar, la meva Mercedes va agafar una calentura máxima i també va dir prou !!!! No sé si conseqüencia (crec que si) de l'atropellament del gos. Trucada a l'assistència en carretera i grua fins Montblanc.A hores d'ara encara no sabem quant ens costarà la broma.

D'acord, tampoc n'hi ha per tant pensareu, però es que encara és molt més surrealista tot plegat. Seguim...
Tirem enrera en el temps fins el dimarts 30 de novembre, i ens trobem a en David amb febre, malalt amb molt mal de coll, cosa no molt traumàtica però, sempre i quan l'Esther o jo no tinguèssim feina. Però és clar, tot i la bona notícia de que l'Esther començava a treballar el dia 1, la mala notícia era... amb qui nassos deixàvem a en David ? La Espe no es podia quedar, així que el sofert avi Didac va haver de venir a correcuita a passar uns dies amb nosaltres. I afortunadament que venia perquè ja no ens quedàven cotxes per anar a treballar !

Com que l'Esther havia d'anar a treballar a Reus vaig anar a posar benzina al Volvo perquè no tingués problema de temps, doncs el dipósit era gairebé buit. Així que quan vaig tornar a casa al vespre, després d'anar a buscar a la Fiona, vaig dir-li:
- Esther, t'he ficat 30 euros de benzina !
- Com que 30 euros? com que estava buit? si li he ficat jo 50 euros !!!... NO !!! NO els he posat !!!
Si, havia pagat 50 euros amb la tarja al caixer de la benzinera i havia marxat sense repostar !


Ho acabem de rematar? Home, jo diria que ja està prou bé, però Murphy no pensava el mateix, així que encara em tenia una bona sorpresa... sense previ avís, diumenge 5 de desembre, quan just teniem dinar familiar al restaurant, s'em va caure un pont de la boca ! Ai, quina gràcia !!!!

El dubte, plenament justificat, és si  això ha de continuar encara o ja s'ha acabat. I si tot és fruit de la sort (mala sort!) o hi ha algun altre tipus de fenòmen... Malgrat tot, hem intentat portar-ho tot amb molt calma i fins i tot amb humor, però no sé si resistiriem una altre setmana igual.
A veure si ho igualeu això !

TRACTORS

Vaig tenir l'oportunitat de portar un tractor als 15 anys a França, i desde llavors, m'he mirat aquests munts de ferralla de forma ben diferent. Sempre més he sentit simpatia per aquests enginys pesats, lents i sorollosos, però també treballadors infatigables, forts i robusts, multiusos i companys fidels del pagés.


M'interessen però, sobretot, els tractors vells, rovellats, amb vida, "tunejats" molts d'ells pel propietari. Marques mítiques i també marques curioses, rares o desconegudes, al menys per a mi. John Deere, Massey- Ferguson, Lanz, Fiat, Ford, Lamborghini, Deutz, Barreiros, Renault... noms i anagrames sempre atractius per a mi.


M'encanta un pagés amb barret de palla de Montblanc amb el seu tractor i el seu inseparable gos, cara al vent, al que espero fer una foto abans no desapareixin tots junts. Em trec el barret davant els munts de ferro i rovell que colecciona el "brujo" Pep  a La Guàrdia. M'agraden les relíquies que descobreixo cada vegada que treballo de carter rural, tractors que no saps si són més vells que els seus ancians propietaris. Em deleixo en temps de verema per veure les cues de tractors amb els seus remolcs plens de raïm a les cooperatives. I em meravellen i sento llàstima pels tractors abandonats, coberts de rovell, els quals considero que s'haurien de protegir per part de les autoritats, comm a testimoni d'una època.

La IAIA NEUS... quina àvia !

Quina gran dona, quin personatge la iaia NEUS ! Ara ja fa uns anys que ens va deixar, però sempre la tindrem a la nostre memòria entre els éssers més anyorats, tots els que vàrem tenir la sort de estimar-la com a mare, com a àvia o com a amiga.

Era una autèntica "mamma", pal de paller de la nostra familia. Sempre va voler una familia unida, i ho va a conseguir fins el darrer dia de la seva vida. Una familia, a priori, complicada com poques, i en canvi molt cohesionada. Una dona amb una vida tant dificil, que qualsevol d'altre hauria defallit, i això la convertia, per a mi, en una autèntica heroïna.

La meva iaia són els seus petons, las seves cançons, les seves històries, el seu bon humor, les seves ganes de viure, els dinars de Nadal, les seves rosquilles, els seus peucs de ganxet, els arreglos als meus pantalons...


Aqui tinc una foto, i quina foto!, de quan era joveneta a la Barcelona de principis del segle XX. És la del mig de les que estan dretes. Ella sempre em deia que era la lletja de la foto, jeje. Però sempre afegia amb humor, que els que són guapos de joves, de vells són lletjos, i els que són lletjos de joves, de grans són guapos... com ella !

LA PANTERA ROSA !

Qui no continua rient amb els episodis de la Pantera Rosa ( The Pink Panther ) ? I qui no té ficada al cap la melodia d'en Mancini ? ... inoblidable !
Quantes tardes del cap de setmana passades davant la tele, en familia, amb pares, germanes, tiets i cosins, tots rient junts amb la pantera !

Sembla una obvietat dir que les sèries de dibuixos han canviat moltíssim, per no dir radicalment, però es que aquesta ja era una cosa diferent a l'època. Uns dibuixos per a totes les edats, TOTES, de linees molt senzilles, amb un ritme innegable, i no només per la musiqueta, sino per la successió de gags, i a on la falta de diàlegs no li treia ni una mica de expresivitat, ans el contrari.


Aquest felí rosa va conquistar no només el meu cor, si no el de tantísima gent, amb els seus canvis d'humor, amb la seva "inocència", però amb la seva inteligència també.

Però a part de tot això, hi havia un altre element que feia que jo esperés amb ansietat i excitació el començament dels capítols. I no era una altra cosa que la INTRO a on es veia el cotxe de la pantera rosa. Veure els capítols sense veure la introducció no era el mateix. Sense cap mena de dubte, la música i la successió d'imatges encara continuen captivant-me com el primer dia.

En un temps en que el més modern que havia vist jo era el Renault 12 del meu pare, veure aquest prototip espectacular simplement m'emocionava. Allò era el summum i em semblava que si existís una nau extraterrestre hauria d'assemblar-se a aquest cotxe.

Tinc un fill PIRATA !!!

Ahir en David i l'Esther em van organitzar un joc-gimcana. Una pista m'havia de portar a una altre pista per finalment arrivar a trobar el ... TRESOR PIRATA !!!
Quant finalment vaig arrivar al tresor, vaig haver d'enfrontar-me al terrorífic pirata pirat que podeu veure a aquestes fotos !!!
Perque quan a en David li poses un arma a les mans, i qualsevol cosa pot ser un arma, es transforma en un ésser malvat i perillós ! (podeu creure'm quan dic perillós, jeje) . Definitivament, tinc un fill pirata !

Al David sempre li ha agradat disfressar-se de tot, desde bomber a castanyera, passant per cowboy, policia i fins i tot... de castanyera-amb sabates de tacons - pistola i xapa de sheriff !!! però una de les seves disfresses preferides és la de pirata... queda clar !

BUSCANT AL BAGUL DELS RECORDS... EL GATO FÉLIX

Òstres.. l'altre dia, de cop, em va venir a la memòria un record d'aquells que, sistemàticament, cada cert temps torna a aflorar, venint directament del bagul dels records. El bagul d'aquells records més primerencs, de ben petits, de quan sembla que no n'hauries de tenir de records. Aquest record és EL GATO FÉLIX. El gato Fèlix, i no el gat Fèlix o Felix the cat, perquè a l'època d'on ve aquest record, només existia TVE i en castellà, és clar. I en blanc i negre, per suposat. La tele en color, i el mateix Félix en color, existien desde feia temps a d'altres llocs, però no a l'Espanya del 1967-68.
El record però, no és només del nostre vell amic Felix, sino d'una situació, d'un moment molt concret. Evidentment no puc guardar tots els detalls del moment, però tinc claríssim que els meus pares tornaven del seu viatge a Paris, i jo i ma germana Lucky, que ens haviem quedat a casa amb la iaia Lucrècia, estàvem veient EL GATO FÉLIX a la tele. Desprès vindrien els regalets i els caramels, però jo recordo el simpàtic gat... en blanc i negre.

FLOWER POWER o VW BUS

Ai ai ai... una altre passió ! Un ja té una edat, i amb aquesta he anat passant a valorar la vida més tranquila. I què més tranquil que un automòvil - furgoneta tan poc prestacional com aquesta, ja sigui la VW Bus T1 o T2. Sigui del color que sigui, equipada com a camper o no, totes tenen un atractiu innegable, i una imatge que desperta les simpaties de tothom per allà on passa.

També en vull una, la T1, T2 o T3 , en el pitjor dels casos. Em puc imaginar un viatge en parella, amb l'Esther, és clar, sense presses, gaudint del paisatge i de la furgo, vivint com uns nous hippies. I dic en parella, doncs crec que aquest artefacte està pensat per a viatjar 2 persones. I continuar sentint-se jove.

De la primera foto he de dir que és un bell exemplar blau a l'Hospitalet de l'Infant caçat in-extremis. Del segon he de dir que és tracta d'una preciositat (heu vist la vaca al sostre?) caçada per la meva mare desde dalt l'autobús, crec que a Amsterdam.

Aquesta icona de l'automobilisme del s.XX és sens dubte, patrimoni cultural e industrial de la humanitat. Però, hi ha qui no és conscient del que té. D'acord que la VW és una màquina robusta i versàtil com poques però hi ha coses...










I per acabar, a qui no li agradaria ser el feliç propietari de la següent furgoneta ?

En TONI i en MARC, l'ELIAS i el MARQUEZ

Ja està, ja tenim DOS (2) campions catalans del món de motociclisme al mateix any. Quina passada !!! Sembla increible però es que aquests dos són molts bons. I bona gent, si senyor.

En Marc Marquez, amb Derbi, i 17 anyets, campió del món dels 125 cc, i en Toni Elias, ja expert, però sense massa fortuna en temporades anteriors, campió del món de Moto2, amb la Moriwaki del Gresini Racing, després de baixar desde MotoGP, han dominat amb mà de ferro als seus rivals.

Dos boniques fotos en les que poder admirar el seu estil. D'acord que la d'en Toni és de l'any passat amb la motoGP però es que m'agrada...

FELICITATS a tot dos, als seus equips, a la seva familia i a tots els afeccionats que tenim la joia de poder gaudir del seu pilotatge agresiu i eficaç. Els hi voldria desitjar tota la sort que es mereixen en el nou canvi de categoria de cara a la temporada 2011.

I per acabar la foto dels tres campions del món de la temporada 2010, els nostres dos herois i en
Jorge Lorenzo, campió de MotoGP amb Yamaha, que per cert també viu a Catalunya, tot i que és de Mallorca. Felicitats també a ell per la gran temporada que ha fet. Algú sap qui és aquest paio amb corbata? Què ha guanyat aquest? jeje

VESPA, jo en vull una !

Tinc grans records de joventut damunt de vespes al·lienes, però mai m'havien atret gaire, doncs no les consideraba autèntiques motos. De fet, són scooters, una categoria especial, de trastos amb poques prestacions, poc estables, però pràctics i atractius.



Però ai noi, vas ser començar a treballar a Correus i caure enamorat literalment de la VESPA. I tot d'una començar a descobrir tot un món al voltant d'aquests scooters del dimoni. I començar a descobrir vespes per tot arreu, i veure que malgrat vivim temps on hi han scooters moderns de tota mena, marca, tamany i prestacions, les VESPA i LAMBRETTA clàssiques desperten admiració i passions ocultes, fins i tot en la gent més jove.

No n'hi ha dues d'iguals, amb tot el reguitzell de personalitzacions que es duen a terme, a gust de cada propietari.

I és clar, JO EN VULL UNA !!! És com una petit somni que tinc, com tants d'altres però, que potser algun dia podré realitzar. De moment em conformo amb fotografiar-les.

BOLEEEETS !

Tot i no ser un gran caçador de bolets (m'agrada això de "caçar" bolets) m'encanta anar al bosc i omplir el meu cistellet amb unes llanegues, uns rovellons, camagrocs, fredolics, rossinyols, ceps, cama de perdiu, etc. I que dir de menjar-los... disfruto cuinant-los i menjant-los, però em fà molta mandra haver-los de netejar, així que és molt millor no trobar-ne gaires, jejejeje.

Aquesta temporada, que encara no l'hem acabat, he tingut dos dies especialment agradables: el primer jo sol, a Miramar, a on vaig trobar uns quants ceps preciosos, i una bona menjadeta de rovellons (quan anava per rossinyols), i el segon amb en David, cap a Vallespinosa, on vàrem trobar fredolics, llanegues, rovellons i una mica de camagrocs petitons (quan la intenció era anar per camagrocs, jeje).

OLD SCHOOL BMX... DEL DE VERITAT !!

Tot un descubriment aquest video que fa que em tornin a venir ganes de penjar coses al blog. Fantàstic poder veure els inicis del BMX al USA, res a veure amb el camí actual de l'esport anomenat igual, amb molts circuits mig asfaltats a on practicament no es fan servir els pedals...

D'acord que ni molt menys tots els circuits old-school eren bons, ni que tots els nous són dolents. I de fet, el que hi ha hagut ha estat una evolució cap a l'espectacle, com a esport amb entitat pròpia, però tot i que considero que a nivell pro i èlit, amb circuits tipus supercross, és un esport super espectacular, a nivells i edats inferiors, segueixo preferint els circuits d'abans (els bons).