Quina gran dona, quin personatge la iaia NEUS ! Ara ja fa uns anys que ens va deixar, però sempre la tindrem a la nostre memòria entre els éssers més anyorats, tots els que vàrem tenir la sort de estimar-la com a mare, com a àvia o com a amiga.
Era una autèntica "mamma", pal de paller de la nostra familia. Sempre va voler una familia unida, i ho va a conseguir fins el darrer dia de la seva vida. Una familia, a priori, complicada com poques, i en canvi molt cohesionada. Una dona amb una vida tant dificil, que qualsevol d'altre hauria defallit, i això la convertia, per a mi, en una autèntica heroïna.
La meva iaia són els seus petons, las seves cançons, les seves històries, el seu bon humor, les seves ganes de viure, els dinars de Nadal, les seves rosquilles, els seus peucs de ganxet, els arreglos als meus pantalons...
Aqui tinc una foto, i quina foto!, de quan era joveneta a la Barcelona de principis del segle XX. És la del mig de les que estan dretes. Ella sempre em deia que era la lletja de la foto, jeje. Però sempre afegia amb humor, que els que són guapos de joves, de vells són lletjos, i els que són lletjos de joves, de grans són guapos... com ella !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada