Òstres.. l'altre dia, de cop, em va venir a la memòria un record d'aquells que, sistemàticament, cada cert temps torna a aflorar, venint directament del bagul dels records. El bagul d'aquells records més primerencs, de ben petits, de quan sembla que no n'hauries de tenir de records. Aquest record és EL GATO FÉLIX. El gato Fèlix, i no el gat Fèlix o Felix the cat, perquè a l'època d'on ve aquest record, només existia TVE i en castellà, és clar. I en blanc i negre, per suposat. La tele en color, i el mateix Félix en color, existien desde feia temps a d'altres llocs, però no a l'Espanya del 1967-68.
El record però, no és només del nostre vell amic Felix, sino d'una situació, d'un moment molt concret. Evidentment no puc guardar tots els detalls del moment, però tinc claríssim que els meus pares tornaven del seu viatge a Paris, i jo i ma germana Lucky, que ens haviem quedat a casa amb la iaia Lucrècia, estàvem veient EL GATO FÉLIX a la tele. Desprès vindrien els regalets i els caramels, però jo recordo el simpàtic gat... en blanc i negre. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada