Qui no continua rient amb els episodis de la Pantera Rosa ( The Pink Panther ) ? I qui no té ficada al cap la melodia d'en Mancini ? ... inoblidable !
Quantes tardes del cap de setmana passades davant la tele, en familia, amb pares, germanes, tiets i cosins, tots rient junts amb la pantera !
Sembla una obvietat dir que les sèries de dibuixos han canviat moltíssim, per no dir radicalment, però es que aquesta ja era una cosa diferent a l'època. Uns dibuixos per a totes les edats, TOTES, de linees molt senzilles, amb un ritme innegable, i no només per la musiqueta, sino per la successió de gags, i a on la falta de diàlegs no li treia ni una mica de expresivitat, ans el contrari.
Aquest felí rosa va conquistar no només el meu cor, si no el de tantísima gent, amb els seus canvis d'humor, amb la seva "inocència", però amb la seva inteligència també.
Però a part de tot això, hi havia un altre element que feia que jo esperés amb ansietat i excitació el començament dels capítols. I no era una altra cosa que la INTRO a on es veia el cotxe de la pantera rosa. Veure els capítols sense veure la introducció no era el mateix. Sense cap mena de dubte, la música i la successió d'imatges encara continuen captivant-me com el primer dia.
En un temps en que el més modern que havia vist jo era el Renault 12 del meu pare, veure aquest prototip espectacular simplement m'emocionava. Allò era el summum i em semblava que si existís una nau extraterrestre hauria d'assemblar-se a aquest cotxe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada