Torno als circuits !!! Una altra bogeria...

Sorpresas te da la vida, ay Dios... jeje... Aqui el que escriu, resulta que no sap com (però si que intueixo el perquè) però, 25 anys després, amb un físic bastant deplorable, torna als circuits. Si si, als circuits de BMX !! I com que sóc més xulo que ningú, i m'agrada portar la contrària, en roda de 20". Encara que ja són uns quants, la vertitat és que pocs són els que amb 45 anys tornen a correr en BMX, però gairebé ningú ho fa amb una bici de rodes petites. Com he arrivat fins aquí és el que tractaré d'explicar...

La seqüencia mega-ràpida dels fets haen estat : contacte old school Manel Martínez; anar a un parell de reunions old school; en David s'engresca a correr; monto el grup de facebook OSBMX80's; jo organitzo la gran reunió OSBMX80's a Saragossa; em compro una SE Racing PK Ripper Looptail preciosa; en David entra a formar part de l'equip El Cau-AXO.. i jo també ! I corro la meva primera cursa de BMX a Sant Andreu de la Barca !! 

                                                                                                                                                                    

 

La idea és correr tota la Lliga Catalana, el Campionat de Catalunya, les màximes proves possibles de la Lbr, i està per veure el Campionat i la Copa d'Espanya. Les sensacions no són dolentes però les ganes de passar-m'ho bé són moltes ! Fins i tot en sento més jove !!

REUNIÓ OLD SCHOOL BMX - OSBMX80's ZARAGOZA 2011

Des que vaig conèixer en Manel Martínez, de Valls, per pura coincidència o casualitat, la meva vida ha sofert certes experiències sorprenents. Sorprenents, perquè mai hauria dit que el meu fill correria curses de bicicross, 25 anys més tard que ho deixès jo. Sorprenents, perquè mai hauria dit que jo em posés a organitzar una trobada-reunió Old School, celebrant el 30è aniversari del bicicross/BMX a Espanya, i a Saragossa ! I vet aqui, que sorprenent, i mai ho hauria dit, però així ha estat !

 Una gran reunió feta en el marc de la final de la Lbr.

Durant mesos he anat perfilant com volia que fos aquest event, agafant-m'ho molt seriosament (potser massa) i amb responsabilitat. Era conscient que volia fer algo inoblidable i ben sonat, doncs els 30 anys no es fan cada dia. Un cop fet el "traspàs" de poders d'en Manel, vaig crear un grup de Facebook OSBMX80's [old school BMX/Bicicross 80's], i em vaig dedicar a anar trobant i afegint gent, a pujar fotos i intentar dinamitzar molt el grup.

Hi va haver diversos moments clau en la preparació de la trobada. El primer, la trucada i posterior trobada amb en Joan Ventura. La figura clau al naixement del bicicross a casa nostra, no hi podia faltar. La darrera referència que en tenia era que no en volia saber res del BMX !! Però desprès de passar una tarda i un sopar amb ell, acompanyat del meu pare, em va donar la seva paraula de venir a Saragossa !. La segona visita clau va ser a Igualada, als Magatzems FARO, per trobar-me amb en Josep i l'Enric Casanovas. Aquesta primera visita, serviria també per contactar amb en Josep Murillo, i en Pep Sirvent.. i  per començar a encarregar-li  la construcció d'un side !! Aquesta era una idea que m'havia entossudit a fer realitat, i ja havia trobat el col·laborador !!

De una segona visita a Igualada, en vaig treure plaques porta números old school pels participants, bicis per l'expo, pancartes increíbles (Zimarron, GT, Nuere, BH Arribada i Sortida)... i la primera tanca de sortida, de fusta, que hi va haver a Espanya !!!! La reunió començava a tenir elements molt atractius com per fer-la unica.

El conseguir les carpes, la gespa artificial, fer el cartell, el logo, les samarretes, organitzar el menjar, conseguir bicicletes... tot ha estat un munt de feina i nervis, que amb l'ajut i el suport d'en Jose Luis Sanchez i d'en Oscar Velasco ha estat menys feixuc. I la trucada d'en Yuriy Tomas la setmana abans oferint-me els premis pels concursos va estar un puntàs inesperat.

I de cop, com aquell qui no vol, arrivem al 29 d'Octubre, camí cap a Saragossa, amb la furgoneta carregada de bicis, material, carpes i il·lusió, molta il·lusió... i un munt de nervis a l'estomac !! Estaría el montatge a l'alçada del que esperàven tots després d'estar mesos "venent la moto"? Vindria prou gent i prou bicis per fer GRAN aquest event? Ben aviat vàrem descobrir tots que no tan sols estava a l'alçada sino que va ser una autèntica passada, superant fins i tot les expectatives més optimistes ! Si que faltàven excorredors destacats, també hi havien baixes de darrera hora, i coses que fins el darrer moment no es van solucionar, pero ja es podia considerar aquesta reunió d'històrica !!

 En Javier Cabezas, guanyador del concurs de Bunny-Hop.

 En Yuriy Tomas i la Fiona, dos de les millors equipacions que es van poder veure.

               En Pep Sirvent va rebre un premi a l'esforç per la                      construcció del side.

Desprès de tenir exposades més de 40 bicis, panells amb fotos, equipacions, desprès d'organitzar concursos, sortejos, homenatges, curses old school, durant els dos dies que va durar la reunió, em quedo amb el bon ambient, les ganes de passar-ho bé que tenia tothom, les cares de felicitat de TOTS els que hi van participar. També em quedo amb les felicitacions sinceres de tots aquells qui ho van viure o veure. Em quedo amb les noves amistats fetes, en Jose Luis Sanchez, en Javier Cabezas, en Cesar Rojas, en Suso, en Rafa Illescas, en David i en Oliver Argüelles, l'Alberto Hernández, en Tono Embid, l'Octavio Parada, etc, etc. Em quedo amb l'il·lusió del meu pare i la meva germana. Em quedo amb les cares de felicitat de l'Esther, la Fiona i en David, i les seves abraçades. I em quedo amb les ganes de intentar tornar a repetir una trobada amb tota aquesta gent, i els que no han pogut venir.

                                   En Gonzalo, la Eva Castro, en Yuriy i jo.

 Rises, fotos i abraçades a dojo !

 En Jose Luis Sanchez, en  Manel Martínez i en Pedro de la Osa.

 L'Octavio, en Joan, en David, en Tono i en Matías.

SETMANA HORRIBILIS... PERÒ MOLT HORRIBILIS !!!

Alguna vegada us ha passat que durant un temps us surt tot malament? Em refereixo a que us surti TOT malament, en un breu espai de temps. Segur que si, pensareu, però, després de llegir aquesta entrada, crec que no n'estareu tant segurs de que la llei de Murphy s'hagi manifestat amb la mateixa força i mala llet en el vostre cas, i si no us ho creieu...

El dijous 25 de novembre tornant de la feina, de Valls a Montblanc, el meu VW Polo va dir prou. Vaig poder arrivar a casa de qualsevol manera, però un cop portat al taller, el diagnòstic va ser clar: l'injector-bomba nº2 i el cablejat dels injectors... més o menys 700 euros.

Sort que tenim la furgoneta, la meva vella però robusta i sempre fiable Mercedes Sprinter, amb la qual vaig poder anar a treballar divendres, dilluns, dimarts, dimecres... ai el dimecres ! dimecres dia 1 de desembre, a les 6:45 del mati vaig aparcar a la zona on aparco normalment, al mateix costat que els altres cotxes, que més tard em deixarien sol, al costat equivocat... i és que el detall del dia 1 no era banal i em vaig veure recompensat amb una multa de 100 euros, després del descompte "pronto pago" !

Ah ! oblidava dir que per primer cop l'alegria de la victòria del Barça sobre el Madrid (per un magnífic i històric 5-0) el dia 28 de novembre, em va durar molt poc, doncs cinc minuts més tard de sortir del bar amb en Julian, vaig atropellar un pobre gos que caminava pel mig de la carretera. No vaig poder fer res per evitar-lo, i encara vaig tenir sort de no patir un accident.

Doncs si, sort que tenim la furgo, perquè el dijous 2 de desembre pujant el Coll de l'Illa a les 6:40, anant a treballar, la meva Mercedes va agafar una calentura máxima i també va dir prou !!!! No sé si conseqüencia (crec que si) de l'atropellament del gos. Trucada a l'assistència en carretera i grua fins Montblanc.A hores d'ara encara no sabem quant ens costarà la broma.

D'acord, tampoc n'hi ha per tant pensareu, però es que encara és molt més surrealista tot plegat. Seguim...
Tirem enrera en el temps fins el dimarts 30 de novembre, i ens trobem a en David amb febre, malalt amb molt mal de coll, cosa no molt traumàtica però, sempre i quan l'Esther o jo no tinguèssim feina. Però és clar, tot i la bona notícia de que l'Esther començava a treballar el dia 1, la mala notícia era... amb qui nassos deixàvem a en David ? La Espe no es podia quedar, així que el sofert avi Didac va haver de venir a correcuita a passar uns dies amb nosaltres. I afortunadament que venia perquè ja no ens quedàven cotxes per anar a treballar !

Com que l'Esther havia d'anar a treballar a Reus vaig anar a posar benzina al Volvo perquè no tingués problema de temps, doncs el dipósit era gairebé buit. Així que quan vaig tornar a casa al vespre, després d'anar a buscar a la Fiona, vaig dir-li:
- Esther, t'he ficat 30 euros de benzina !
- Com que 30 euros? com que estava buit? si li he ficat jo 50 euros !!!... NO !!! NO els he posat !!!
Si, havia pagat 50 euros amb la tarja al caixer de la benzinera i havia marxat sense repostar !


Ho acabem de rematar? Home, jo diria que ja està prou bé, però Murphy no pensava el mateix, així que encara em tenia una bona sorpresa... sense previ avís, diumenge 5 de desembre, quan just teniem dinar familiar al restaurant, s'em va caure un pont de la boca ! Ai, quina gràcia !!!!

El dubte, plenament justificat, és si  això ha de continuar encara o ja s'ha acabat. I si tot és fruit de la sort (mala sort!) o hi ha algun altre tipus de fenòmen... Malgrat tot, hem intentat portar-ho tot amb molt calma i fins i tot amb humor, però no sé si resistiriem una altre setmana igual.
A veure si ho igualeu això !

TRACTORS

Vaig tenir l'oportunitat de portar un tractor als 15 anys a França, i desde llavors, m'he mirat aquests munts de ferralla de forma ben diferent. Sempre més he sentit simpatia per aquests enginys pesats, lents i sorollosos, però també treballadors infatigables, forts i robusts, multiusos i companys fidels del pagés.


M'interessen però, sobretot, els tractors vells, rovellats, amb vida, "tunejats" molts d'ells pel propietari. Marques mítiques i també marques curioses, rares o desconegudes, al menys per a mi. John Deere, Massey- Ferguson, Lanz, Fiat, Ford, Lamborghini, Deutz, Barreiros, Renault... noms i anagrames sempre atractius per a mi.


M'encanta un pagés amb barret de palla de Montblanc amb el seu tractor i el seu inseparable gos, cara al vent, al que espero fer una foto abans no desapareixin tots junts. Em trec el barret davant els munts de ferro i rovell que colecciona el "brujo" Pep  a La Guàrdia. M'agraden les relíquies que descobreixo cada vegada que treballo de carter rural, tractors que no saps si són més vells que els seus ancians propietaris. Em deleixo en temps de verema per veure les cues de tractors amb els seus remolcs plens de raïm a les cooperatives. I em meravellen i sento llàstima pels tractors abandonats, coberts de rovell, els quals considero que s'haurien de protegir per part de les autoritats, comm a testimoni d'una època.

La IAIA NEUS... quina àvia !

Quina gran dona, quin personatge la iaia NEUS ! Ara ja fa uns anys que ens va deixar, però sempre la tindrem a la nostre memòria entre els éssers més anyorats, tots els que vàrem tenir la sort de estimar-la com a mare, com a àvia o com a amiga.

Era una autèntica "mamma", pal de paller de la nostra familia. Sempre va voler una familia unida, i ho va a conseguir fins el darrer dia de la seva vida. Una familia, a priori, complicada com poques, i en canvi molt cohesionada. Una dona amb una vida tant dificil, que qualsevol d'altre hauria defallit, i això la convertia, per a mi, en una autèntica heroïna.

La meva iaia són els seus petons, las seves cançons, les seves històries, el seu bon humor, les seves ganes de viure, els dinars de Nadal, les seves rosquilles, els seus peucs de ganxet, els arreglos als meus pantalons...


Aqui tinc una foto, i quina foto!, de quan era joveneta a la Barcelona de principis del segle XX. És la del mig de les que estan dretes. Ella sempre em deia que era la lletja de la foto, jeje. Però sempre afegia amb humor, que els que són guapos de joves, de vells són lletjos, i els que són lletjos de joves, de grans són guapos... com ella !

LA PANTERA ROSA !

Qui no continua rient amb els episodis de la Pantera Rosa ( The Pink Panther ) ? I qui no té ficada al cap la melodia d'en Mancini ? ... inoblidable !
Quantes tardes del cap de setmana passades davant la tele, en familia, amb pares, germanes, tiets i cosins, tots rient junts amb la pantera !

Sembla una obvietat dir que les sèries de dibuixos han canviat moltíssim, per no dir radicalment, però es que aquesta ja era una cosa diferent a l'època. Uns dibuixos per a totes les edats, TOTES, de linees molt senzilles, amb un ritme innegable, i no només per la musiqueta, sino per la successió de gags, i a on la falta de diàlegs no li treia ni una mica de expresivitat, ans el contrari.


Aquest felí rosa va conquistar no només el meu cor, si no el de tantísima gent, amb els seus canvis d'humor, amb la seva "inocència", però amb la seva inteligència també.

Però a part de tot això, hi havia un altre element que feia que jo esperés amb ansietat i excitació el començament dels capítols. I no era una altra cosa que la INTRO a on es veia el cotxe de la pantera rosa. Veure els capítols sense veure la introducció no era el mateix. Sense cap mena de dubte, la música i la successió d'imatges encara continuen captivant-me com el primer dia.

En un temps en que el més modern que havia vist jo era el Renault 12 del meu pare, veure aquest prototip espectacular simplement m'emocionava. Allò era el summum i em semblava que si existís una nau extraterrestre hauria d'assemblar-se a aquest cotxe.

Tinc un fill PIRATA !!!

Ahir en David i l'Esther em van organitzar un joc-gimcana. Una pista m'havia de portar a una altre pista per finalment arrivar a trobar el ... TRESOR PIRATA !!!
Quant finalment vaig arrivar al tresor, vaig haver d'enfrontar-me al terrorífic pirata pirat que podeu veure a aquestes fotos !!!
Perque quan a en David li poses un arma a les mans, i qualsevol cosa pot ser un arma, es transforma en un ésser malvat i perillós ! (podeu creure'm quan dic perillós, jeje) . Definitivament, tinc un fill pirata !

Al David sempre li ha agradat disfressar-se de tot, desde bomber a castanyera, passant per cowboy, policia i fins i tot... de castanyera-amb sabates de tacons - pistola i xapa de sheriff !!! però una de les seves disfresses preferides és la de pirata... queda clar !