Vaig tenir l'oportunitat de portar un tractor als 15 anys a França, i desde llavors, m'he mirat aquests munts de ferralla de forma ben diferent. Sempre més he sentit simpatia per aquests enginys pesats, lents i sorollosos, però també treballadors infatigables, forts i robusts, multiusos i companys fidels del pagés.

M'interessen però, sobretot, els tractors vells, rovellats, amb vida, "tunejats" molts d'ells pel propietari. Marques mítiques i també marques curioses, rares o desconegudes, al menys per a mi. John Deere, Massey- Ferguson, Lanz, Fiat, Ford, Lamborghini, Deutz, Barreiros, Renault... noms i anagrames sempre atractius per a mi.

M'encanta un pagés amb barret de palla de Montblanc amb el seu tractor i el seu inseparable gos, cara al vent, al que espero fer una foto abans no desapareixin tots junts. Em trec el barret davant els munts de ferro i rovell que colecciona el "brujo" Pep a La Guàrdia. M'agraden les relíquies que descobreixo cada vegada que treballo de carter rural, tractors que no saps si són més vells que els seus ancians propietaris.
Em deleixo en temps de verema per veure les cues de tractors amb els seus remolcs plens de raïm a les cooperatives. I em meravellen i sento llàstima pels tractors abandonats, coberts de rovell, els quals considero que s'haurien de protegir per part de les autoritats, comm a testimoni d'una època.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada