SETMANA HORRIBILIS... PERÒ MOLT HORRIBILIS !!!

Alguna vegada us ha passat que durant un temps us surt tot malament? Em refereixo a que us surti TOT malament, en un breu espai de temps. Segur que si, pensareu, però, després de llegir aquesta entrada, crec que no n'estareu tant segurs de que la llei de Murphy s'hagi manifestat amb la mateixa força i mala llet en el vostre cas, i si no us ho creieu...

El dijous 25 de novembre tornant de la feina, de Valls a Montblanc, el meu VW Polo va dir prou. Vaig poder arrivar a casa de qualsevol manera, però un cop portat al taller, el diagnòstic va ser clar: l'injector-bomba nº2 i el cablejat dels injectors... més o menys 700 euros.

Sort que tenim la furgoneta, la meva vella però robusta i sempre fiable Mercedes Sprinter, amb la qual vaig poder anar a treballar divendres, dilluns, dimarts, dimecres... ai el dimecres ! dimecres dia 1 de desembre, a les 6:45 del mati vaig aparcar a la zona on aparco normalment, al mateix costat que els altres cotxes, que més tard em deixarien sol, al costat equivocat... i és que el detall del dia 1 no era banal i em vaig veure recompensat amb una multa de 100 euros, després del descompte "pronto pago" !

Ah ! oblidava dir que per primer cop l'alegria de la victòria del Barça sobre el Madrid (per un magnífic i històric 5-0) el dia 28 de novembre, em va durar molt poc, doncs cinc minuts més tard de sortir del bar amb en Julian, vaig atropellar un pobre gos que caminava pel mig de la carretera. No vaig poder fer res per evitar-lo, i encara vaig tenir sort de no patir un accident.

Doncs si, sort que tenim la furgo, perquè el dijous 2 de desembre pujant el Coll de l'Illa a les 6:40, anant a treballar, la meva Mercedes va agafar una calentura máxima i també va dir prou !!!! No sé si conseqüencia (crec que si) de l'atropellament del gos. Trucada a l'assistència en carretera i grua fins Montblanc.A hores d'ara encara no sabem quant ens costarà la broma.

D'acord, tampoc n'hi ha per tant pensareu, però es que encara és molt més surrealista tot plegat. Seguim...
Tirem enrera en el temps fins el dimarts 30 de novembre, i ens trobem a en David amb febre, malalt amb molt mal de coll, cosa no molt traumàtica però, sempre i quan l'Esther o jo no tinguèssim feina. Però és clar, tot i la bona notícia de que l'Esther començava a treballar el dia 1, la mala notícia era... amb qui nassos deixàvem a en David ? La Espe no es podia quedar, així que el sofert avi Didac va haver de venir a correcuita a passar uns dies amb nosaltres. I afortunadament que venia perquè ja no ens quedàven cotxes per anar a treballar !

Com que l'Esther havia d'anar a treballar a Reus vaig anar a posar benzina al Volvo perquè no tingués problema de temps, doncs el dipósit era gairebé buit. Així que quan vaig tornar a casa al vespre, després d'anar a buscar a la Fiona, vaig dir-li:
- Esther, t'he ficat 30 euros de benzina !
- Com que 30 euros? com que estava buit? si li he ficat jo 50 euros !!!... NO !!! NO els he posat !!!
Si, havia pagat 50 euros amb la tarja al caixer de la benzinera i havia marxat sense repostar !


Ho acabem de rematar? Home, jo diria que ja està prou bé, però Murphy no pensava el mateix, així que encara em tenia una bona sorpresa... sense previ avís, diumenge 5 de desembre, quan just teniem dinar familiar al restaurant, s'em va caure un pont de la boca ! Ai, quina gràcia !!!!

El dubte, plenament justificat, és si  això ha de continuar encara o ja s'ha acabat. I si tot és fruit de la sort (mala sort!) o hi ha algun altre tipus de fenòmen... Malgrat tot, hem intentat portar-ho tot amb molt calma i fins i tot amb humor, però no sé si resistiriem una altre setmana igual.
A veure si ho igualeu això !