Tinc grans records de joventut damunt de vespes al·lienes, però mai m'havien atret gaire, doncs no les consideraba autèntiques motos. De fet, són scooters, una categoria especial, de trastos amb poques prestacions, poc estables, però pràctics i atractius.
Però ai noi, vas ser començar a treballar a Correus i caure enamorat literalment de la VESPA. I tot d'una començar a descobrir tot un món al voltant d'aquests scooters del dimoni. I començar a descobrir vespes per tot arreu, i veure que malgrat vivim temps on hi han scooters moderns de tota mena, marca, tamany i prestacions, les VESPA i LAMBRETTA clàssiques desperten admiració i passions ocultes, fins i tot en la gent més jove.
No n'hi ha dues d'iguals, amb tot el reguitzell de personalitzacions que es duen a terme, a gust de cada propietari.I és clar, JO EN VULL UNA !!! És com una petit somni que tinc, com tants d'altres però, que potser algun dia podré realitzar. De moment em conformo amb fotografiar-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada